El projecte musical Misaluba de Lucas Quejido va nèixer, sota el nom de Misaluba Septet, com una proposta que es va presentar
a la convocatòria de l’exposició Centre D’Art Santa Mònica Produeix Música Pop a càrrec de l’Òscar Abril Ascaso a l’any 2008.

Llavors, al text introductori, Lucas Quejido va escriure: ”A Misaluba Septet, el nostre projecte, es vol subvertir els gèneres pop, i la seva pròpia vessant reaccionària, mitjançant la barreja d’aquests i l’enfrontament amb una estructura nova que fuig de la tornada, així com del clàssic espai per els solos, que aquí es superposen al del text. Es tracta de subvertir l’evolució del pop-rock cap a formes estilitzades amb les seves pròpies arrels, urgents i viscerals.
” Si non é vero…

Al principi, al cap d’en Lucas Quejido estava més ocupat en escriure frases lapidàries que no pas en materialitzar allò que es proposava, tot i que “Decepció i meravella” respon ben bé a aquesta idea
de visceralitat, urgència, densitat i viscositat amb un riff de blues ralentitzat. A mida que es succeïen els assajos, les cançons anaven prenent una forma més arrodonida, més preciosista, i la voluntat inicial de subvertir cada petit gest va acabar conformant l’estructura ABC com a referència i únic motiu de confrontació entre les diferents parts; era millor que cada part assolís per ella mateixa una intensitat singular d’acord amb els seus paràmetres estilístics.
Així van fer-se “La llengua universal” i “Record non stop”.
L’estada de la banda dins de l’exposició es consolidà amb el primer concert, al mateix recinte del Santa Mònica, i la gravació, realitzada gairebé tota a una sola presa a un dels bucs on assajàvem.

L’etapa següent va venir marcada pel concert programat
a la cloenda del 12è Festival LEM 2008.
Els assajos previs van servir per treure una cançó
de la que en Lucas només n’havia fet dos apunts de guitarra acústica i havia proposat el poema “Selva de mar” d’en Roger Atrofe com a lletra. El resultat va ser la primera cançó composada per la banda en conjunt, ja que cadascú va inventar-se la seva part. L’Ignacio va fer servir un so de la pedalera perfectament aquàtic que li esqueia d’allò més a la primera part i la Lucila va idear unes trompes de Jericoh mentre improvisava el primer dia que es van quedar com a motiu i crida dels vents a la segona part.
El baix d’en Roger és dels més compactes i poderosos del repertori.

Una altra cançó que prové d’aquells assajos és “Envidia de rico, consuelo de feo” que s’havia quedat penjada de l’etapa del Santa Mònica.
El record d’un tema fascinant del musical de Broadway “Guys and Dolls” de Frank Loesser, portat al cinema per Mankiewicz, fou la inspiració perfecte a l’hora de entendre l’ànim d’una petita idea de guitarra.
Aquest record va decidir el ritme i el to del riff, complint el que a l’apartat de Tesi d’aquesta pàgina s’anomena l’amanerament plural com una forma de fonamentar l’experiencia melòmana en una eina per a la composició.

El concert, a la fàbrica Moritz de Barcelona, va tenir una molt bona acollida.

El tercer moment de reunió de la banda té com a objectiu el concert organitzat per Hipersons el 19 d’abril al Convent de Sant Agustí, carrer Comerç de Barcelona, a les 20h.
Lucila Ciocoletto deixa la banda per tornar a la seva Argentina natal amb molts projectes sota el braç i una feina com a professora.
Al saxo tenor la substitueix en Lluís Vallès, que a més a més aporta el saxo baríton.
A la flauta travessera s’ha adherit Maya Fernandez, i en dues ocasions, el concert comptarà amb la participació de Roger Aixut
i Laia Torrents de Cabo San Roque al trombó de canonades
i a l’acordeó respectivament.
Tanmateix, en Lucas Quejido llegirà alguns textos sobre el projecte, les cançons en particular i a propòsit de l’amanerament plural.